Fa pocs mesos vaig trobar a Flickr un quadre de David Allan que em va semblar fascinant. Es tractava de The origin of painting, una obra del 1775 que reproduïa el moment en què la filla de Butades de Corint, abans que el seu amant marxés a un llarg viatge, en guardava la figura. Ho feia dibuixant-ne el perfil a la paret, amb l'ajut d'una llàntia que en projectava l'ombra. «Umbram ex facie eius ad lucernam in pariete lineis circumsripit.» Allan em portava a Plini qui, al capítol V del llibre XXXV de la Història Natural, explicava el naixement de la pintura. Aquest novembre l’he rellegit al MNAT, en la proposta de SCAN «Sotto Luce: Apol·lo, llum i imatge». M’ha semblat que Casanova i Egea han vinculat Plini a la fotografia de manera ben afortunada: els fotògrafs escriuen amb llum i dibuixen ombres.
A la foto de Flickr que us comentava, contrastaven el quadre d’Allan amb la peça Speak, speak de Millais. Hi penso a la Casa Canals, actual seu de la fundació Fòrum. Miro l’obra de Lluc Queralt i descobreixo el bucrani i els retrats més clàssics que apareixen a Beijing. Em pregunto com hi han arribat. Veig espectres que, capturats instantàniament en els miralls del record, hi són, però ens ignoren i continuen transitant.
