Realment la vida és llarga i ser gran ofereix el privilegi de veure unes panoràmiques temporals extraordinàries. Entro a la nova Escola d’Art i Disseny de Reus i, a través de les blanquíssimes parets i els espais funcionals, en el meu interior veig i sento l’escola inaugurada el 1978 aquí mateix, el lloc on vaig viure una gran aventura pedagògica i professional. Llavors la casa era una vella escola de monges en desús, mínimament reparada i adequada per fer d’escola d’art. Sense calefacció, amb uns terres irregulars i tremolosos de mosaic hidràulic, espais laberíntics, la capella convertida en sala d’actes i el pati entranyable on confluïen moltes activitats, amb un llimoner que s’enfilava tres pisos com una heura i produïa centenars de quilos de fruits que omplien l’ambient de color i olor. Allí vam ensenyar i aprendre, posant-nos al mateix nivell de recerca els professors i els alumnes, en un ambient de renovació, exigència, festa i acostament a la cultura contemporània. A mitjan anys noranta, quan jo ja no hi treballava, els tècnics van valorar la precarietat de l’edifici que es va haver d’abandonar i, després d’un temps precari al barri Sant Josep Obrer, l’Escola va anar a l’edifici que deixava lliure l’Institut Gabriel Ferrater a prop de la Boca de la Mina. Allí es va reinventar a poc a poc fins a convertir-se en un centre educatiu modern, professionalitzat, de bon nivell, conservant l’esperit inicial d’educar amb obertura d’idees, compromís social i mirada al futur. Va guanyar prestigi i consideració entre el sector educatiu, potser una mica massa lluny del centre perquè molta gent de Reus s’adonés del bon treball que s’hi feia.
Enmig de les peripècies i dificultats, a l’equip no l’ha abandonat mai l’energia que n’ha permès la continuïtat i el creixement. L’escola ha tingut per objectiu la formació professional tant tècnica com conceptual i humanística, segons la definició que consta al seu web: «per dotar els alumnes d’autonomia operativa i capacitat crítica».
Aquest curs l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació s’ha traslladat altre cop al carrer del Vent, on comparteix l’immoble amb una part de l’Escola de Música. L’edifici, ara sí, nou de dalt a baix, té l’aire avantguardista que s’espera d’una escola creativa i innovadora. Actualment ofereix els cicles formatius superiors d’Interiorisme i Arquitectura Efímera, així com tallers i diversos cursos monogràfics com ara: Dibuix, Pintura, Fotografia, Vídeo, i el grup de treball Laboratori del Paisatge. Compta amb una dotació de 25 professionals i l’equipament tècnic i didàctic adequat. Molt ha canviat la imatge d’aquest edifici, però crec que hi perviuen els mateixos ideals pedagògics i un cert gust pel risc de perseguir utopies.
Els reusencs som molt de conviure al rovell de l’ou i per trobar-nos sempre fem cap al centre, no gaire lluny del tomb de ravals. Ara tenim facilitats per participar i compartir millor les activitats i la vida de la nostra Escola d’Art i Disseny. Els professors i alumnes dels inicis de l’Escola, sempre hi trobarem a faltar el llimoner.
