Conquerir espais no seria una bona manera d'expressar-ho. Més aviat podríem parlar de reinterpretar-los, de llegir-los de manera diferent, de convertir-los en territoris de joc. Com va dir l'escriptor indi Tagore, “A la platja dels móns inacabables, els nens juguen”. I això és el festival d'Arts Sonores i Visuals de les terres de l'Ebre, l' Eufònic. Els brolls d'aigua dels Ullals de Baltasar, que van acollir l'actuació d'Amatria, van ser un dels escenaris més exhuberants d'enguany. Però el Mercat Vell de La Ràpita, un espai en desús, annex abandonat del mercat municipal, va convertir-se en l'exemple més clar d'aquesta habilitat de l'Eufònic per transformar espais quotidians en escenaris poètics. De la mateixa manera ho va fer la improvisada pista de patinatge rapitenca que va aconseguir en una tarda el caliu d'un teatre nocturn per acollir l'explosió teatral de Montgomery Experience.
Més enllà de les propostes artístiques, l'Eufònic segueix seduint pel seu concepte de festival. La sofisticació urbana i la familiaritat del poble conviuen amb habilitat. “L'Eufònic és un festival orgànic”, diu l'Alba G Corral, responsable dels audiovisuals i mà dreta de Vicent Fibla, director del festival. A la manera dels seus audiovisuals, l'Eufònic és una tija que va creixent cap amunt poc a poc, al mateix temps que les arrels s'estenen en horitzontal buscant nutrients en la terra mateixa. “Això no és el Sonar, ni ho serà mai”, diu Corral.
L'Eufònic 2015 va ser un festival que també van poder viure els que no hi eren. El relat sobre allò que passava va ser retransmès per la realitzadora Zoraida Rosselló a través del Twitter, proposant una crònica audiovisual col·laborativa que servia per ampliar l'impacte d'allò que estava passant en la realitat. El rastre del festival, per tant, no tan sols segueix a la memòria, sinó també a la xarxa, com una estela que s'allargarà fins que les segadores tornin a sortir als camps del Delta, el setembre vinent. Fotografia: Caribe.
