Vols pintar l’aire, l’èter, la llum..., tots aquells elements
subtils que es desprenen del moviment i són el reflex
de les ombres dels cossos, perquè el més important
és el procés i l’única cosa real és que tot es mou.
Fluir, traslladar les sensacions del cos, reflecteix la
mobilitat de la pròpia experiència personal i com el
coneixement t’ha portat a generar xarxes neuronals
lluny de la cultura que divideix o separa.
Glòria Bosch
Dolors Puigdemont presenta al Tinglado 2 una instal·lació d’instal·lacions. Set realitzacions dels darrers cinc anys que tenen un
fil de continuïtat i indaguen en diferents espais d’un territori compartit. Al territori podríem dir-li: l’energia, l’aura simbòlica del
cos, l’habitat o la natura. En els seus treballs es refereix als arbres, a l’aigua, a l’aire, al moviment, a l’alè de vida, a la força
gairebé invisible del cos humà que s’articula des de la geometria i s’arrecera a les cases de l’ànima.
En el seu treball tria de diferents tècniques: pintura, escultura, assemblatges, instal·lacions, fotografia, vídeo, música, per
explorar i donar corpus visual i material als seus pensaments i les seves intuïcions. És fàcil connectar amb aquestes obres que ens
parlen de cultura i tradició ancestral, dels boscos, dels rius, dels arbres i de sabers primordials i màgics; en fi, d’humanisme.
Per si ho voleu veure més clar, us diré que un dels seus pensaments de capçalera és aquesta sentència de Gandhi:
Gairebé tot
el que realitzi serà insignificant, però és molt important que ho faci.
Assumpta Rosés
Consulteu les activitats del Port aquí
