Joaquim Chancho és un dels més prestigiosos pintors vius de la cultura catalana. Amb Alfons Borrell, Miquel Barceló, Frederic Amat, Jordi Teixidor, Xavier Grau, Ferran Garcia Sevilla i alguns altres, configuren un sector actiu de producció cultural, fidels a la pràctica d’un llenguatge tan antic com ho és l’existència de l’home. La pintura es va donar per morta uns quants cops durant el segle xx, però malgrat les condemnes i la poca atenció d’influents crítics, gestors i comissaris, ara que ja som al segle xxi i enmig de grans canvis tecnològics, mediàtics i conceptuals, manté una presència potent en l’activitat dels creadors i és ben viva en els més importants circuits internacionals de l’art contemporani.
La trajectòria professional de Joaquim Chancho durant quaranta anys de dedicació és un model de domini dels recursos tècnics, coherència i rigor conceptual. Això s’ha reconegut amb un gran nombre d’exposicions individuals, inclusió a importants col·lectives, publicacions, presència a col·leccions i museus i també amb la participació en fires i galeries internacionals.
Hem de destacar la seva dedicació docent, principalment a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on es va llicenciar i doctorar i on ha exercit com a catedràtic de Pintura.
El seu treball s’emmarca en unes coordenades entre les quals s’ha mogut amb llibertat: abstracció, geometria, acció dins la pintura, seqüencialitat, processos reiteratius però
oberts. En la majoria de sèries ha optat per la limitació del color al blanc i el negre; en altres, afegint-hi el vermell o el terra. No obstant això, en algunes etapes ha incidit en l’experimentació amb tota la gamma cromàtica, sempre treballant amb el color directament sobre la tela, sense mescles prèvies, jugant amb les transparències, les superposicions i les densitats de la matèria. La composició ha seguit un joc de confrontacions entre espontaneïtat i contenció, entre ordre estricte i alliberament del gest impulsiu. Malgrat l’evident fidelitat al camí personal, Chancho ha estat obert a les tendències del moment i se l’ha pogut relacionar amb els moviments de la pintura-pintura, el minimalisme, els nous expressionismes o el neominimalisme.
Aquest llibre presenta el recorregut i els desplaçaments de la seva pintura en aquest camí obert, reflexiona sobre el contingut ideològic i els valors transcendents que guien el treball, ofereix un bell espectacle visual amb la selecció de les obres més representatives i les relaciona amb els seus referents nacionals i internacionals.
