1. Públic assistent a una funció d’entreteniment
2. Persona que observa alguna cosa amb molta atenció
«Els espectadors» és un assaig expositiu que s’acosta a les possibilitats performàtiques que, a partir de les fugides del que està establert i del que és normatiu, planteja una realitat mitjançant una certa desobediència conceptual (des de la comèdia de la llibertat artística de Duchamp a les contradiccions que ens lliguen a l’estètica i la política) i l’objecte escultòric. Un discurs de caire surrealista que, més enllà de qualsevol desordre mental, detalla una situació inversemblant i atorga a l’acció –tant temporal com escultòrica- una veracitat particular.
Art per a ratolins, moments d’espera, estudis de monuments per a rates, escultures per a ser devorades, tuf de formatge i una situació insòlita: l’expectativa real de presenciar una acció que potser no es produirà mai (que una rata o un ratolí es mengi una escultura feta de formatge). Un procés marginal, descregut i delirant que recupera algunes de les herències de l’art conceptual dels setanta –com els events o els happenings-, però que es trasllada al terreny de la fantasia de la realitat mitjançant la participació directa de rates i ratolins com a espectadors principals. Vet aquí el títol de l’exposició: Els espectadors, un paral·lelisme paròdic que invita a ser espectadors els que són els protagonistes del happening : les rates. Una obra en clau performàtica que assoleix una temporalitat simbòlica, que encreua rols i ofereix una aproximació crítica al treball artístic.
En aquest sentit, «Els espectadors» planteja una narració conjunta a través de la combinació estratègica de tres elements (escultures sense valor, estudi de monuments per a rates i participació d’aquests animals) que ens ofereix una lectura representacional –no exempta d’humor- a mig camí de la pertorbació mental, l’acudit dolent o la dualitat entre èxit i fracàs. Atenent les esmentades premisses i fidels a les successions que determinen el seu treball, Aggtelek (Xandro Valles i Gema Perales, Barcelona 1978 i 1982), lliures de prejudicis, exhibeixen per a la quarta exposició del cicle Pertorbacions un espai més impulsiu que racionalitzat, més impetuós que congruent, inflexiu des d’una interpretació àcida i corrosiva mitjançant l’humor, la ganyota i la crítica.
