El descens planteja un joc subterrani, erràtic i eufòric, ocult i delirant. Un sistema de treball que porta a investigar de manera multidireccional interseccions, límits i possibilitats que van des de coves, profunditats, búnquers, passadissos, soterranis i mines d'aigua, les quals convergeixen en una Capella com a espai intermedi destinat històricament al refugi i la pau. Una revisió del món subterrani en sentit no-lineal definida des de les premisses de patrimoni etnològic, frontera geogràfica, ecosistema o laboratori experimental des de la qual Mangrané i Ortín -igual que en anteriors treballs conjunts- analitzen el control sobre allò salvatge i l'exploració poètica des de diversos espais d'un context determinat.
Més informació, aquí.
