Tot coincidint amb el fet d’haver-se complert 5 anys de la mort de l’artista, amb 66 anys, el Museo de Navarra i el Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) han decidit dedicar una exposició a Rafael Bartolozzi amb l’objectiu de recuperar i posar en valor la seva trajectòria i aportacions. En aquesta mostra es pretén destacar els punts essencials de desenvolupament de la seva concepció de l’art al llarg de la seva evolució cronoestilística, raó per la qual es parteix d’un plantejament amb un caràcter similar a l’antològic i la selecció de les obres s’ha fet en funció tant del seu interès intrínsec com de la seva representativitat respecte a aquests aspectes més rellevants i característics.
Bartolozzi pertany a la generació de Zush, Llimós, Gerard Sala o Arranz Bravo, de qui fou company d’aventures plàstiques durant dotze anys, en ple moment de rebel·lia hippie, de superar la individualitat (com l’equip Crónica), de compartir ideals juvenils en una època en què amb la transició i l’estrena de les llibertats semblava que tot era possible. Cadascú, però, mantingué la seva individualitat i gairebé mai no treballaren en la mateixa obra, a excepció del macroprojecte de 2.000 metres quadrats de l’edifici de la fàbrica Tippel, a Parets del Vallès, o la casa biblioteca de Cela a Mallorca. Fora de l’àmbit català, la seva obra manté connexions amb artistes com Gordillo o Arroyo. Fou una generació que pretenia fer un art sense perdre mai de vista la realitat quotidiana; per tant, no destinat a la intel·lectualitat, sinó a l’abast del gaudi de la gent corrent, com la música pop.
La pintura de Bartolozzi és intuïtiva, festiva, emocional, elabora una mena de fabulació de la realitat on la imaginació i la poesia es fusionen amb el referent real en curioses metàfores. Mirava les coses i les expressava a través d’una energia creativa total, absoluta, immediata, sense mistificacions ni dogmes. Al llarg del temps, el seu quefer s’enriqueix constantment, es produeix una multiplicació de recursos i entrellats al servei d’un impuls expressiu irrefrenable. Combina i barreja entorns abstractes i concrets, imaginaris, surrealistes. Crea el quadre a partir d’imatges “retrobades” de l’inconscient que constitueixen l’argument, el punt de partida; després hi afegeix geometria, enreixats, regalims, teixits, circuits, estructures, garbulls, signes, formes orgàniques i grafismes, línies en ziga-zaga… Tot sorgit d’una imaginació icònica capritxosa, fluctuant, grotesca, que transforma i deforma el referent real i el dota d’un component oníric que si en certs moments fou força sofisticat, en altres, en canvi, es manifesta clarament primitiu.
Raquel Medina de Vargas
Comissària de l’exposició
